Acte internacionalista a Perpinyà

Nous reproduisons ci-dessous l’article en catalan publié par nos camarades de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista (Catalunya) sur leur site Internet rendant compte de notre réunion publique commune, internationaliste, du 21 janvier dernier à Perpignan.

Y prirent également la parole Yamina, une des trois militant(e)s inculpé(e)s pour leur soutien à la cause palestinienne et Mohamed, représentant régional de l’Association des travailleurs maghrébins en France, intervenant sur la situation en Tunisie et dans le reste du Maghreb.

Davant més de mig centenar d’assistents, el passat divendres, 21 de gener, es va celebrar a la capital de la Catalunya Nord una trobada/debat internacionalista, organitzada pel Nou Partit Anticapitalista (NPA) amb la participació d’una delegació de Revolta Global.

L’acte fou introduït per Sabine Nadal, animadora local de l’NPA i responsable del treball de dones a la CGT francesa, subratllant la importància de la convergència internacional d’experiències i de resistències socials front els atacs dels grans lobbys industrials i financers ; uns atacs que es tradueixen en polítiques d’austeritat i retallades idèntiques a banda i banda de la frontera, sota un govern de dretes com el de Sakorzy, però també sota un gabinet de centreesquerra com el de Zapatero.

Primer de tot, va prendre la paraula la companya Yamina, activista d’origen tunisià, inculpada per “incitació a l’odi racial”, juntament amb altres militants de la campanya pel “Boicot, Desinversions i Sancions a l’Estat d’Israel. L’acció que els ha valgut l’acusació d’antisemitisme fou la difusió d’un full al Carrefour de Perpinyà, convidant la ciutadania a no consumir productes israelians com a protesta per l’opressió a què es veu sotmès el poble palestí. El judici tindrà lloc dilluns, 24 de gener. Nombroses associacions i personalitats, com l’antic eurodiputat Alain Krivine hi seran presents per fer costat als acusats.

Tot seguit, prengué la paraula David Hermet, dirigent nacional de l’NPA, per fer un balanç de les potents mobilitzacions socials que, la passada tardor, es van dreçar contra la reforma del règim de les pensions avançada per Sarkozy. Més de vuit milions de persones van sortir al carrer en les combatives manifestacions que van acompanyar les vagues de bloqueig de transports i carburants i les successives jornades de lluita. Malgrat això, el govern ha aconseguit imposar la seva reforma. La situació va vorejar la vaga general indefinida. Els sindicats – CGT, CFDT, FO, SUD… – es van mantenir units i van sostenir la mobilització. Els corrents més conciliadors, com la CFDT, ho van fer a falta de cap mínima concessió governamental. Va mancar, però, l’empenta decisiva. El PS, present a les manifestacions, acceptava el discurs sobre la crisi de les pensions públiques i el principi de la reforma. Derrota doncs ? Certament, però després d’una gran lluita social. L’escenari que s’obre és contradictori : amb l’extrema dreta ocupant l’escena política… però també amb nous moviments de vaga (dels estibadors) davant les primeres aplicacions de la reforma.

Lluís Rabell va parlar de la difícil situació que es viu a l’Estat espanyol, amb un govern totalment sotmès als dictats dels “mercats” i de les 37 empreses i bancs més poderosos del país. El gir antisocial endegat per Zapatero a mitjan de l’any passat ha agreujat les condicions de vida de les classes populars, afavorint el progrés de la dreta (com ho demostra la victòria de CiU a Catalunya) i de l’extrema dreta. Alguns detalls de la negociació del govern amb CCOO i UGT (jubilació als 67 contra manteniment de centrals nuclears) van deixar el públic espaterrat. L’esquerra anticapitalista s’esforça per progressar contribuint a la lluita contra un pacte social que tindria conseqüències assoladores pels drets de la classe treballadora, i a favor de la convocatòria d’una nova vaga general. Les convocatòries d’Euskadi i Galícia, les diferents mobilitzacions de l’esquerra sindical, apunten cap a un camí de lluita. Sylviane Dahan va incidir sobre l’impacte de la crisi i de les mesures governamentals sobre la vida, els drets i els projectes d’emancipació de les dones. L’arribada al govern de CiU indica per on aniran les coses, soscavant els serveis públics i afavorint la sanitat i l’educació privades (majoritàriament en mans de l’església). L’atac contra l’estat del benestar pivota sobre la possibilitat de transferir les tasques de cura i reproducció sobre el treball invisible de les dones, confinades a un nou esclavatge domèstic.

Finalment, un representant de l’Associació de Treballadors Magribins de França va fer un repàs de la situació creada al Nord d’Africà per l’aixecament del poble tunisià i la fugida del dictador Ben Alí. Una revolta que ha desemmascarat el paper de les institucions internacionals (FMI) i dels governs europeus (França en primer lloc, però igualment Espanya) en el manteniment del règim. Com es va dir en el debat, “l’internacionalisme no és només un acte de solidaritat vers els pobles que lluiten ; significa passar comptes amb els nostres propis governants”.